El privilegi de la pana

L’any 1835 un jove i ric Joan Güell i Ferrer tornava a Barcelona provinent de l’illa de Cuba. Una tornada ben diferent de la primera l’any 1816, quan després de veure com el seu pare, Pau Güell i Roig, s’havia arruïnat a la República Dominicana fent de comerciant, Joan havia tornat per estudiar a l'Escola de Nàutica de Barcelona. Després d’això Joan, com el seu pare, va intentar l’aventura indiana marxant a Cuba, colònia on va fer fortuna comerciant entre altres productes també amb esclaus. Després de diverses aventures industrials com la foneria La Barcelonesa, que es dedicaria a la construcció de maquinària tèxtil, Joan va decidir dedicar-se al tèxtil, inaugurant una fàbrica a Martorell i una a Sants, el Vapor Güelll.

El Vapor Güell, que pel fet de ser la primera gran fàbrica de Sants es va conèixer popularment amb el nom de Vapor Vell, va ser aixecat l’any 1840 al carrer del Nord, l’actual Galileu. Un espai que era ben comunicat gràcies a la carretera i que en pocs anys es comunicaria encara millor gràcies a l’arribada del tren. La fàbrica va començar a funcionar amb dues màquines de vapor que movien 42 cardes, 7.000 fusos de filar, en 14 màquines, 114 telers mecànics d’empesa i 165 de vellut. Una fàbrica que necessità la feina de 414 treballadors. 230 homes i 184 dones. Però el vapor no va tindre una bona arrencada i va enllaçar uns primers anys de pèrdues.

La revolució industrial havia significat un salt sense precedents en la producció de teixits. Entre els més importants a l’època caldria destacar la pana, un teixit resistent que seria utilitzat a l’època tant per les robes dels obrers com pels uniformes dels soldats. Els catalans miraven amb molt interès les innovacions que es realitzaven a Anglaterra i França. Calia però privilegis per fer ús d’aquestes innovacions. L’any 1844 Domènec Ramis presentà la patent d’un teler a la jacquard, un model de teler francès que permetia teixir seguint patrons de manera que fins i tot un teixidor inexpert podia fer dissenys complexos. Un teler que brodava i teixia al mateix temps. Dos anys més tard Ramis importà de la ciutat d'Amiens un seguit artefactes mecànics destinats a l'obtenció de panes creuades i llises de cotó i de llana, les anomenades d'Utrecht, dels quals sol·licita privilegi d'introducció l'1 de febrer de 1847 per tal d'obtenir-ne la propietat exclusiva d'aquest sistema de fabricació.

Però Ramis no era l’únic interessat en aquestes innovacions per produir pana. L’any 1847 els germans Muntadas, directors de La España Industrial van decidir instal·lar a la fàbrica que havien erigit a Sants, 200 telers mecànics de pana de la casa Platt de Manchester. Per saber fer-los anar van enviar a Àngel Martorell, contramestre de teixits de la nova fàbrica, a la ciutat anglesa per aprendre a fer anar la maquinària. Els telers van arribar a la España Industrial i es van muntar, però no van arribar a funcionar mai, ja que el 21 de juny Domènec Ramis va veure com es confirmava el seu privilegi. De fet darrere hi havia una guerra industrial en què Joan Güell va fer servir la seva influència política en favor del manteniment de la patent de Ramis, tot i que aquesta patent ja havia caducat. De ben segur que aquesta manera de fer de Güell també va influir en la política futura dels Muntadas, sempre propera al poder.

Güell era coneixedor del negoci que li podia significar la pana, ja que com els seus rivals també havia viatjat a Manchester. Però per poder prosseguir en l’aventura necessitava associar-se. Domènec Ramis tenia el privilegi per produir pana però no els calers per engegar una fàbrica i Joan Güell tenia el finançament i una fàbrica que no donava beneficis però no el privilegi de produir pana, de manera que tots dos industrials es van associar l’any 1848 per crear l’empresa Güell, Ramis i Companyia. Una fàbrica que va funcionar en mans dels Güell amb una agitada i complexa vida que donarà per un altre article, fins que l’any 1890 Eusebi Güell, l’hereu de Joan, va decidir traslladar la fàbrica a la Colònia Güell.

Bibliografia

CARRERAS I VERDAGUER, Carles (1978): L'estructura de la propietat, agent bàsic en la producció de l'espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-oest de Barcelona. Universitat de Barcelona.

ENRECH, Carles (2004): Entre Sans i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Ajuntament de Barcelona

GUTIERREZ, Maria Lluïsa (1996): Mecanismes d'innovació a la indústria de les panes a Catalunya. Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica, Alcoi.