dimarts, 28 de gener del 2014

El segon abans de la insurrecció

De vegades els historiadors expliquem els fets del passat com un seguit d’episodis independents, o fent ús de màximes que generalitzen. Però no cal ser taoista per adonar-se que tots els fets estan més relacionats del que aparenten i que la història que s’explica, la recreació d’un moment passat, sempre és menys complexa que el que va ser el propi moment.

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts, les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Després de la segona volta, quinze dies més tard, es va confirmar la victòria de les dretes.

El primer govern republicà havia iniciat un ampli programa de reformes polítiques, socials, territorials, agraries i de l’estament militar. Però els grups de poder, que veien perillar la seva posició privilegiada, es van resistir. Els terratinents, els grans empresaris, els financers, els patrons, els monàrquics, les ordres religioses, l’esglesia i els militars africanistes van moure totes les tecles de que disposaven, que no eren poques.

La República també havia generat moltes espectatives entre els sectors populars amb les seves reformes, però moltes d’aquestes no van reeixir. I per acabar-ho d’adobar el crak del 29 va fer augmentar l’atur a les ciutats i la subocupació al camp, ja que els jornalers no podien emigrar.

Davant d’aquesta situació organitzacions anarquistes com la CNT i la FAI, que van seguir sent reprimides amb duressa, van de fensar l’abstenció a les eleccions. Per a ells la República representava l'ordre burgès, sense massa diferències amb els règims polítics anteriors. A les eleccions les forces de l’esquerra: republicans, socialistes i comunistes, que fins llavors havien anat de la mà, també van presentar llistes separades, facilitant la victòria de la dreta.

A Barcelona, una setmana abans de la sessió inaugural del Parlament, ja es vivia una situació tensa. Els transports eren en vaga i després del trencament de les negociacions la policia havia tancat els sindicats i havia omplert els tramvies d’agents de l’escola de policies per fer els serveis dels tramviaires. La plaça Espanya va estar ocupada per les metralladores de la Guàrdia Civil, tement els moviments als barris obrers.

Vaga de transports a la plaça d'Espanya (Fons Brangulí)


I va ser en aquest context quan arribà el divendres 8 de desembre, la seva sessió inaugural del Parlament. Arreu de l’estat es preparava una revolta que tindria a Hospitalet i la Bordeta un dels seus escenaris.