divendres, 15 de maig de 2015

L'Ateneu de Sants

L’any 1877 s’obria un nou carrer a Sants, un carrer que comunicava dues de les vies principals del municipi el carrer de Sant Crist i la carretera de Sants: el carrer Cros. Amadeu Cros, membre d’una nissaga de químics molt important a Sants, havia encarregat la parcel·lació del carrer que creuava les propietats de la família. Com era habitual a l’època el carrer va acabar portant el nom del propietari del terreny. 

Amb aquesta parcel·lació els Cros, que tenien un mas a l’espai on hi ha l’actual escola Institució Montserrat, van fer una permuta de terreny amb una familia de terrissaires, els Batllori. En aquest terreny Francesc Batllori i Munné va encarregar l’any 1894 la construcció d’un edifici que se'ns dubte seria molt important a la nostra història i que, tot i anar canviant d’inquilins al llarg del temps, va mantenir molts anys la funció d’ateneu.

Ateneu de Sants, fotografia de Carme Illa, 2015
Durant la Renaixença, a mitjans del segle XIX, s’havia estès pels barris i pobles de Catalunya el fenomen de l’ateneisme. Un fenomen que tenia com a objectiu final apropar la cultura al poble. Arreu es van crear ateneus que mitjançant cursos, conferències o moltes d’altres activitats treballaren per permetre que els seus associats ampliessin els seus horitzons culturals. Unes institucions que tant van proliferar entre els ambients burgesos liberals com en els més populars. Els ateneus es van anar convertint en autèntic centres de propagació cultural i ideològica. Uns espais que acostumaven a estar dotats amb biblioteques, hemeroteques, sales de conferències, teatres o escoles d’adults.

A Sants el fenomen de l’ateneisme va arribar entre els anys 1864 i 1865, quan es va crear l’Ateneu de Sants, una institució amb voluntat de servei al poble. Tal com recull Carles Enrech al llibre Entre Sans i Sants la participació en l'Ateneu de Sants era interclassista entre els membres hi trobem noms com els de Juan Vilalta, encarregat de l’Espanya Industrial, Josep Saltor, metge santsenc, Josep Grañé, qui seria alcalde de Sants del 1891 al 1893, Agustí Cuyàs, propietari agrícola, Enric Figueras, mestre d’obres, Juan Orriols, maquinista de l’Espanya Industrial, Pere Roig, carnisser, Josep Olivella, mestre paleta o Enric Figueras, mestre d'obres.

Aquesta entitat amb el temps va anar canviant la seva seu. Després d’estar situat al saló de cafè de Casa López a la Carretera el 1877 es va traslladar a la Casa Farigola a la carretera de Sants amb Riego. A aquest edifici disposaven de cafè, billar, sala d’actes, escenari, biblioteca, sala de juntes i secretaria i una escola pròpia per als fills dels socis i els santsencs sense recursos on s’impartien classes de lectura, escriptura, dibuix i francès.

Detall de la decoració de la façana, fotografia de Carme Illa, 2015
Però l’obertura del carrer de Cros i el projecte de fer un nou edifici, en què acabaria treballant el ja citat Enric Figueras, va significar una nova oportunitat per l’Ateneu de Sants, que s’hi va traslladar. Entre d’altres espais l’edifici també comptava amb un petit teatre, sala de ball i segurament també cafè. El disseny de l’edifici però també va anar lligat a la terrisseria dels Batllori i per tant també tenia magatzem, taller i forn.

Després de l’Ateneu de Sants el mateix edifici va allotjar les entitats més variades, com el Foment Artístich de Sants, a partir del 1905, una entitat de caràcter cultural on entre moltes d’altres coses es van fer mítings antitaurins; el Foment Republicà Català de Sants, a partir del 1910; el Centro de la Unión Patriótica, el partit autoritari i de dreta de Primo de Rivera que servia com a eina de control social, a partir de 1925 i el Foment Republicà de Sants.

Placa al balcó recordant la fundació d'ERC, fotografia de Carme Illa, 2015
Durant aquest període l'ateneu va acollir un esdeveniment que acabaria tenint molta transcendència. El 17 de març de 1931 s'iniciava a l’Ateneu Republicà de Gràcia la Conferència d’Esquerres Catalanes. Una conferència que va concloure els dies 18 i 19 al Foment Republicà de Sants amb la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Un partit on van confluir Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys, el grup L'Opinió de Joan Lluhí, i d'altres entitats. Només 26 dies més tard, el 14 d’abril ERC guanyava les eleccions i Macià des del balcó de la Generalitat, proclamava la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques.

Un cop acabada la Guerra Civil l’edifici va ser confiscat per la Falange Española Tradicionalista, qui va reconvertir el teatre de l’antic ateneu en un saló de tir. Amb la fi del franquisme l’edifici ha tingut d'altres inquilins que en alguns casos tampoc han respectat elements d’aquest edifici que és patrimoni de la ciutat, però encara avui, si us fixeu bé, a la part superior de la façana, on trobareu una figura femenina alada, veureu que sosté una bandera amb la paraula ateneo.