divendres, 15 de maig de 2015

La Petita Maria, una masia amagada a Sants

Amagada al que segurament és el carrer més curt de Sants, el carrer de López Catalan, i desconeguda fins per als mateixos veïns del barri trobem una masia, la Petita Maria. De fet ara no és més que una façana catalogada, ja que l’any 2009, quan es va inicar la restauració de l’espai es va decidir enderrocar la resta de l’edifici. Algun element però, com és el rellotge de Sol que ha sigut restaurat però que ha estat privat del sol per un gran bloc, ens recorda el seu origen.

Rellotge de Sol de la Petita Maria, fotografia del bloc Tot Barcelona
Santa Maria de Sants, abans de la industrialització, va ser un dels municipis del pla de Barcelona amb més masies, un autèntic rebost per Barcelona. Cal Bacardí, Cal Barrina, Cal Bernades, Cal Biel, Cal Catà, Cal Cosme, Ca l’Esperança, Cal Francès de Cal Cuca, Cal Freixes, Cal Gallina, Cal Gravat, Ca l’Hereu, Ca l’Ivo, Cal Magre, Cal Mantega, Cal Mariano bon veí, Cal Massaguer, Cal Mangala, Cal Morena, Cal Mosques, Cal Mota, Cal Munné, Cal Muns, Cal Nicasi, Cal Nones, Cal Paretó, Cal Pastor, Cal Pau Valent, Cal Pol, Cal Polit, Cal Rius, Cal Sala, Cal Santomà, Cal Serraïma, Ca la Sileta o Cal Veleta, Cal Tena, Ca la Tereseta Xerraire, La Torre de l’Hort Nou, La Torreta de Sants, La Torre del Tiritant, Cal Valent Gran, Cal Valent Petit, Cal Valls, Cal Granota Pobre, Cal Maians, La Torre Nova del Vellit, Ca la Laia, són les referències a noms de masies al territori que ens han arribat.

A més moltes d’aquestes masies, especialment les de la zona de la Bordeta, es van veure beneficiades a partir del 1819 per una gran obra d’enginyeria, el Canal de la Infanta. Una obra dissenyada pel mestre d'obres Jaume Soler Faneca que portava aigua des de Molins de Rei cap a Hospitalet i Sants. D’aquesta manera moltes terres es van poder regar, fet que va permetre substituir els cultius de secà per les hortalisses, un producte que era molt més rendible.

Però tot i això gairebé cap d’aquestes masies ha arribat als nostres dies. El creixement urbanístic i l’especulació ha anat acabant amb aquest passat agrícola. Però la façana de la Petita Maria ens recorda aquest passat agrícola a l’espera que els temps li donin un nou ús a la finca, que està catalogada com equipament.