dilluns, 28 d’abril del 2014

Sants, territori lliure per especular (segona part)

L'Alcalde Porcioles durant una visita de Franco a Barcelona

La política del desarrollismo, impulsada per l’alcalde Porcioles, va deixar arreu de Barcelona centenars de nyaps i Sants tampoc se’n va escapar. El pla que l’ajuntament va aprovar l’any 1963 afectava el nostre barri de ple amb obres com l’obertura de l’avinguda de Madrid, la plaça Cerdà, la Riera Blanca, la plaça Salvador Anglada (actual plaça de Sants) i els jardins de la plaça del Centre. 

Però si una d’aquestes obres va marcar definitivament el barri va ser la construcció del Cinturó. Per entendre aquesta obra cal que tornem molts anys enrrera quan es va aprovar el pla d’Eixample. El projecte de Cerdà tenia un defecte, no sol•lucionava bé les comunicacions entre els antics pobles. Per aquest motiu, l’any 1901, l’ajuntament va convocar un concurs per al “Plan de Enlaces de Barcelona y Municipios Circunvecinos”. Un l’arquitecte occità, Léon Jaussely, en va ser el guanyador. Jaussely va pensar un sistema de vies de circumvalació que no es van arribar a realitzar, però que va influir en tots els plans posteriors, com és el cas de la Ronda del Mig. 

Aquest projecte de principis del segle XX es va materialitzar als anys setanta. Però les avingudes monumentals de Jaussely es van reconvertir en una autopista metropolitana. Una ferida que des de la Zona Franca cap a Les Corts es va obrir aixecant un mur entre barris i destramant la xarxa urbana.

La ronda es va obrir pas pel mig de Sants sense respectar ni veïnat ni patrimoni. Una de les places que va desapareixer, la plaça de Victor Balaguer, era l’espai on hi havia hagut l’antic ajuntament de Sants. A Badal el carrer s’eixamplava passant de 30 a 50 metres d’amplada, afectant 800 habitatges.

Una prova factible de com funcionaven les coses en época de Porcioles la trobareu mirant en un mapa actual la Ronda del Mig. Aquesta segueix un traçat recte per Sants i per Les Corts però quan la Gran Via de Carles III es converteix en la Ronda del General Mitre la via fa un gir absurd. Un gir per esquivar la Clínica Corachan. A Sants la via podia esquarterar un barri però per sobre de la Diagonal aquesta s’havia d’adaptar.

La lluita del veïnat per salvar les vivendes es va concretar amb la creació de l’associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, que aconseguiria salvar el tram entre Pavia i la Carretera de Sants i que als anys noranta seguiria lluitant fins aconseguir la cobertura del cinutró. 

L’any 1983 Maragall concedia la medalla d’or de la ciutat a Porcioles. Una decisió incomprensible si pensem que aquest alcalde va esguerrar Barcelona, però no hem d’oblidar que durant l'etapa Porcioles Maragall ja era alt funcionari de l’ajuntament.

divendres, 25 d’abril del 2014

Sants, territori lliure per especular (primera part)

Alfons XIII visita la España Industrial
L’any 1941, sense que existís cap pla previ, es va decretar mançana industrial el sector de la Riera de Magòria que vorejava la España Industrial. D’aquesta manera empresa va poder ampliar la fàbrica construïnt tres edificis per l’acabat de panes. Responent a la política paternalista dels Muntadas també van edificar un parc d’esports, el casinet, un teatre, uns billars, una biblioteca, un camp de futbol i una pista de tenis.

Segurament el franquisme premiava d’aquesta manera als Muntadas pel seu suport al llarg de la Guerra Civil. Tres anys més tard Josep Maria Albert i Despujol, el baró de Terrades, que era l’amo de la fàbrica, seria nomenat alcalde de Barcelona.

Durant el franquisme encara trobem més casos de corrupció a La España Industrial. L’any 1953 al Pla Comarcal de Barcelona l’illa de la fàbrica apareixia com tolerancia vivienda e industria y casco urbano una categoria que permetia edificar 1’75 m² construïts per cada m² de terreny, cosa que volia dir que en l’espai de la fàbrica hi podrien haver 2.472 habitants. L’any 1967 la qualificació que es demanava era la de ensanche intensivo, que augmentava l’edificabilitat fins als 3 m² per cada m² de terreny, que equivaldria a 5.618 habitants. Però quan finalment la fàbrica es va tancar el projecte del propietaris ja preveia habitatges per a 9.250 persones. 

Un projecte que els Muntadas començarien directament als terrenys de l’antic camp de futbol amb els grans blocs que encara avui podeu veure si camineu pel carrer del Rector Triador. Però per sort els veïns van aturar el projecte aconseguint guanyar el verd, si no tota la España Industrial seria igual. 

La corrupció durant el franquisme arribaria al màxim durant el mandat de Porcioles, alcalde de Barcelona des de l’any 1957 i fins al 1973. Un llarg mandat de setze anys que estaria marcat pel desarrollismo. El creixement descontrolat, les aberracions urbanístiques i la carta lliure per constructors i especuladors com Josep Maria Figueras, Josep Lluís Núñez, Joan Antoni Samaranch o Román Sanahuja i Bosch, marcarien per sempre la ciutat.

L’any 1963 l’ajuntament de Barcelona aprovava un pla que afectava profundament Sants. Entre moltes d’altres obres es preveia l’obertura de l’Avinguda de Madrid. Una via que inaugurarien Porcioles i Carlos Arias, l’alcalde de Madrid, l’any 1966. Aquesta nova via ample no només responia a les necessitats de comunicació, també permetia la reedificació en altura i obria una porta als especuladors i a la destrucció del territori i del patrimoni.

divendres, 4 d’abril del 2014

De la utopia al camp de concentració

Un nou llibre es presentarà en els propers dies al barri, "De la Utopia, al camp de concentració". Us adjunto la convocatòria del Secretariat d'Entitats. La presentació dijous 10 d'abril a les 19h.