dilluns, 21 de juny de 2010

Vaig bé per anar a Sants?

Els nostres barris apareixen a citats a molts proverbis i frases fetes. De vegades, quan entrem en tot aquest món de la paremiologia fins i tot ens podem arribar a sorprendre, ja que molts d’ells en l’actualitat s’han perdut. D’altres en canvi, tot i que potser desconeixem els motius que van generar aquella dita, s’han mantingut i molts de nosaltres encara els hem escoltat de boca de les nostres avies i avis.

Gràcies a la tasca que molts folcloristes i estudiosos de la cultura popular van fer des de finals del segle XIX recuperant i catalogant totes aquestes dites de vegades en podem arribar a coneixer l’origen.

Cal dir també que, d’altres vegades, tot llegint les explicacions que s’han buscat a certes frases fetes podem descobrir històries fantàstiques segurament fruit de la imaginació popular que potser no tenen gaire a veure amb l’autentica explicació de la frase. Però personalment crec que, en qualsevol cas, val la pena coneixer aquestes històries que són les que els antics santsencs i santsenques s’explicaven.

Joan Amades, el folclorista més conegut a casa nostra, va recollir al llarg de la seva vida centenars de provervis, refranys i dites, algunes de les quals relacionades amb els nostres barris, com Esguerrats cap a Sants, Sants és Andorra, A Sants pobres, marxants i esgarrapacristos, Sembla la geganta de Sants o Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants, de les quals ja he parlat en alguna ocasió, o d’altres, de les quals ja en parlaré més endavant com son Ja som a Sants, Sembla el tísic de Sants o Sembla el billar de Sants.

Una d’aquestes frases fetes relacionades amb el nostre barri, segurament de les més conegudes, és Vaig bé per anar a Sants? Una formula que es fa servir quan es vol expressar que se segueix un camí errat. Amades va recollir el suposat origen d’aquesta història a una entrevista que va realitzar a La Matarranya, una captaire i recollidora de papers que vivia a Sants l’any 1917.

Segons la història recollida pel folclorista, en una ocasió, quan Sants encara era un petit poble quasi desconegut de les rodalies de Barcelona, un ric senyor que sortia de la ciutat pel Portal de Sant Antoni vestit de vint-i-un botons va aturar a un obrer que anava vestit humilment. El ric es va adreçar a l’obrer preguntant-li: Vaig bé per anar a Sants? i l’obrer li va respondre: Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc!

5 comentaris:

malbitxobarneta ha dit...

Ets un Solete moltes gracies. Ets un pou de sabiduria Santsenca. Una abraçada.

Agus Giralt ha dit...

De res, ;)
En aquest cas només he hagut de buscar al llibre pertinent

Una abraçada

珮陽 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
江婷 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Rafel ha dit...

No se si anaven bé, però els últims comentaris han anat bé per arribar a Sants