dilluns, 21 de juny del 2010

Vaig bé per anar a Sants?

Els nostres barris apareixen a citats a molts proverbis i frases fetes. De vegades, quan entrem en tot aquest món de la paremiologia fins i tot ens podem arribar a sorprendre, ja que molts d’ells en l’actualitat s’han perdut. D’altres en canvi, tot i que potser desconeixem els motius que van generar aquella dita, s’han mantingut i molts de nosaltres encara els hem escoltat de boca de les nostres avies i avis.

Gràcies a la tasca que molts folcloristes i estudiosos de la cultura popular van fer des de finals del segle XIX recuperant i catalogant totes aquestes dites de vegades en podem arribar a coneixer l’origen.

Cal dir també que, d’altres vegades, tot llegint les explicacions que s’han buscat a certes frases fetes podem descobrir històries fantàstiques segurament fruit de la imaginació popular que potser no tenen gaire a veure amb l’autentica explicació de la frase. Però personalment crec que, en qualsevol cas, val la pena coneixer aquestes històries que són les que els antics santsencs i santsenques s’explicaven.

Joan Amades, el folclorista més conegut a casa nostra, va recollir al llarg de la seva vida centenars de provervis, refranys i dites, algunes de les quals relacionades amb els nostres barris, com Esguerrats cap a Sants, Sants és Andorra, A Sants pobres, marxants i esgarrapacristos, Sembla la geganta de Sants o Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants, de les quals ja he parlat en alguna ocasió, o d’altres, de les quals ja en parlaré més endavant com son Ja som a Sants, Sembla el tísic de Sants o Sembla el billar de Sants.

Una d’aquestes frases fetes relacionades amb el nostre barri, segurament de les més conegudes, és Vaig bé per anar a Sants? Una formula que es fa servir quan es vol expressar que se segueix un camí errat. Amades va recollir el suposat origen d’aquesta història a una entrevista que va realitzar a La Matarranya, una captaire i recollidora de papers que vivia a Sants l’any 1917.

Segons la història recollida pel folclorista, en una ocasió, quan Sants encara era un petit poble quasi desconegut de les rodalies de Barcelona, un ric senyor que sortia de la ciutat pel Portal de Sant Antoni vestit de vint-i-un botons va aturar a un obrer que anava vestit humilment. El ric es va adreçar a l’obrer preguntant-li: Vaig bé per anar a Sants? i l’obrer li va respondre: Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc!

dilluns, 14 de juny del 2010

"Sembla la geganta de Sants"

Avui he volgut recuperar una frase feta que recollia Joan Amades a un dels molts llibrets que va publicar, Refranyer Barceloní, però que actualment s'ha perdut totalment, Semblar la geganta de Sants. Aquesta frase feta, que es feia servir per indicar la gran alçada d'una dona, escoltada avui en dia, potser seria fàcil relacionar-la amb els gegants, aquests coneguts personatges de la nostra cultura popular. Però pel que sembla aquesta frase feia referència a una santsenca de carn i ossos.

Segons recull Amades la frase al·ludeix a la minyona d'una família de semigegants que vivien a Sants i que es dedicaven al comerç de latrines. I justament per aquest motiu la mateixa família també va donar origen a una altra frase feta: Més ben plantat que el merdissaire.

Pel que fa a les gegantes de cartró a Sants en tenim dues, la Maria, construïda l'any 1946 per acompanyar les processons de Corpus de Santa Maria de Sants juntament amb el Bartomeu, i la Xinxa, la treballadora del tèxtil que acompanya el Xava, tots dos gegants construïts l'any 1986 pel Col·lectiu d'Artistes de Sants.

dimarts, 8 de juny del 2010

Carrer Béthencourt


Avui vull parlar sobre l'origen del nom d'un petit carrer de Sants, el carrer Béthencourt, un carrer que va Santa Caterina a Vallespir.

Aquest és un dels exemples peculiars de la toponimia santsenca, ja que és un nom que res te a veure amb l’història de Sants (ni tan sols amb la de Catalunya). Un carrer que ens recorda un personatge que segons crec no es mereix aquest honor.

Jean de Bethencour fou un noble i corsari d’origen Normand que va conquerir les illes Canàries per al regne de Castellà. Recordem que la progressiva conquesta i colonització de l’illa va supossar el genocidi de la població autoctona, els guanches. Després de la conquesta i evangelització, de la minça població que va sobreviure, molts dels habitants de la illa, així com molts moriscos foren batejats amb el nom del corsari, de manera que encara avui és un cognom habitual a Canàries. Enric III de Castella li atorgà el títol de rei de Canàries i senyor de Lanzarote

Però tornant al carrer cal comentar que curiosament, abans aquest era conegut amb el nom de Canàries. Tot i que popularment tothom el coneixia com el carrer dels Safareigs, ja que era un dels espai on es trobaven els safareigs del barri.