dilluns, 20 de desembre de 2010

Es publica "Les cooperatives obreres de Sants"

La llibreria santsenca La Ciutat Invisible presentarà el proper 22 de desembre el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). A continuació adjunto la presentació que ha fet la llibreria.

Disponible a la nostra botiga a partir del 22 de desembre."Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)" és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l'explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l'aposta per a organitzar materialment les condicions d'existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939. Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i promoure el reconeixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.


"Brindis Cooperatista!"Dimarts 28 de desembre del 2010, 20.00h al Casal Independentista de Sants, carrer Muntadas, 24. Sants, davant de l'Espanya Industrial.


Ámb motiu de la publicació del nostre llibre Les cooperatives obreres de Sants, des de La Ciutat Invisible volem celebrar amb tots vosaltres, amics i amigues, aquesta iniciativa que ens fa tantíssima il·lusió. Per tant, us convidem a fer un brindis cooperatista amb unes copes de cava, i donar-nos mútuament escalforeta, força i alegria per a tancar junts l'any 2010 i afrontar el 2011 amb renovades energies.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Processó de les filles de Maria, Rossend Arús - 1902

En aquest video, que he trobat a la web Antiquari podreu veure la Processó de les filles de Maria de l'esglesia parroquial de Santa Maria de Sants.


Aquesta és una pel·lícula rodada al carrer Rossend d’Arús de Sants el 1902. La filmació està feta per Fructuós Gelabert i Badiella (Gràcia, 1874 – Sants, 1955), pioner en rodar pel·lícules a Catalunya, de les que en fou director, guionista, operador de càmera i productor. I és un dels documents audiovisuals més antics conservats dels rodats a Barcelona.



Histotube ja és una realitat

Avui ha començat a funcionar Histotube, un portal amb una acurada selecció de videos sobre història i patrimoni en català a Internet. Aquesta web està pensada per tal que sigui útil a docents, alumnes i a totes aquelles persones interessades en la història.
Histotube no és un projecte aïllat, ja que els historiadors que l'hem creat i que estem intentant anar ampliant els seus contingut: Dani Cortijo, Jordi Bonvehí i Lorién Casasús, ja fa temps que treballem en paral·lel amb els nostres blocs, Altres Barcelones, Un Mataró no tan llunyà, Històries Manresanes, Memòria de Sants i Memòria del Poblenou. Uns espais a la xarxa que van sorgir per poder fer coneixer a tothom la història local de cadascún dels nostres territoris però que al llarg de tot aquest temps s'han anat consolidant.


I que han donat fruits molt diversos, en forma d'articles a diverses revistes i portals d'internet (Manresainfo.cat, Regió7, La Burxa, Barrisants.org i el3.org entre d'altres); programes de ràdio (Com Ràdio, Ràdio Gràcia o Sants 3 Ràdio) i fins i tot en forma de llibres (Històries de la història de Barcelona, de Dani Cortijo, o el que jo mateix estic acabant sobre la Guerra Civil a Sants).


Esperem que Histotube també funcioni molt bé i especialment que sigui molt útil a tots aquells que el vulguin utilitzar.


Pàgina: http://histotube.blogspot.com
Twitter: http://twitter.com/histotube
Facebook: http://www.facebook.com/pages/HistoTube/165484750156165

dimarts, 14 de desembre de 2010

Carrer de Sants, 200 anys d'història

Avui he volgut compartir amb vosaltres un video realitzat per Sants Establiments Units on s'explica la història del nostre barri tot centrant-se en el la carretera de Sants, l'eix comercial més llarg d'Europa.
També aprofito per recordar a tots aquells que estigueu interessants en els videos documentals sobre història que, en breu, inaugurarem el Histotube, l'espai a Internet on podreu trobar els millors videos sobre història en català.

dijous, 9 de desembre de 2010

Engega Histotube

En els propers dies engegarà el Histotube, un projecte on estem participant uns quants historiadors i que té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la xarxa.
Podreu trobar l'Histotube actiu en pocs dies a la web:
També podeu consultar les novetats de l'Histotube i fer propostes als espais de Histotube a la xarxa, a Twitter i a Facebook

dijous, 25 de novembre de 2010

Pirates a la Marina de Sants


De Memòria de Sants

L’inici del segle XVI a Sants, i en general a Catalunya, va ser un moment crític, com ens constata clarament el descens de població que va patir la nostra vila. Dels 25 focs o cases que hi havien, segons el fogatjament general de Catalunya a finals del segle XV, l’any 1553 només en constaven 12 focs. Entre els diversos factors que van motivar aquest descens caldria apuntar-ne un que potser avui en dia ens podria sobtar, la pirateria. Al llarg del segle XVI la presencia de pirates, principalment tunisencs, a tota la costa Barcelonina fou constant. Aquesta amenaça va fer, fins i tot, que la capital catalana es fortifiquès, tancant la muralla per la banda de mar. Pel que sembla un dels espai on era habitual trobar pirates era al delta del Llobregat, un espai no defensat on es podien aprovisionar d’aigua. Aquesta presencia habitual va impedir que el terreny es poguès conrrear. Segons l’historiador Carreras Candi aquest pas dels pirates, majoritariament d’origen tunisenc va fer que una de les platjes on paraven es coneguès com a Can Tunis. Per impedir aquestes incursions tan perilloses l’any 1566 el Virrei comte de Melito va decidir que s’havia de construir una torre fortificada. Però ni tan sols aquesta fortificació es va escapar de les accions dels pirates, ja que el 1567, durant les obres de construcció la torre va ser atacada.

Tot i això la torre es va acabar el mateix any i amb una guarnició de 6 homes i 3 peces d’artilleria ja va entrar en acció. Aquesta construcció va ser utilitzada posteriorment en les diverses guerres i revoltes que va patir la ciutat, des de la Guerra dels Segadors, quan va ser volada, fins a la Guerra de Successió, quan el 1713 Felip V la va convetir en un baluard amb dues baterie per poder atacar el port de la ciutat de Barcelona, que es trobava assetjada. Poques referencies han quedat als nostres barris d’aquest passat relacionat amb la pirateria. Tot i que un dels carrers del nostre barri si que ha conservat el nom d’un corsari, Béthencourt, però en aquest cas no era un pirata que preocupes als monarques, al contrari, ja que Béthencourt va treballar per a la corona i en nom seu va conquerir les Canàries, masacrant i evangelitzant a la població autoctona, els guanxes.

dimecres, 17 de novembre de 2010

"Barcelona és bona si la bomba no sona" La cronologia dels fets luctuosos a Sants

Des del moment en que es van construir les grans industries als nostres barris: Sants, Hostafrancs i La Bordeta s'han viscut grans conflictes socials. Conflictes que en molts casos han generat atemptats i fets luctuosos. Sovint s'han relacionat els atemptats exclusivament amb l'anarquisme, però el cert és que resseguint els diversos actes que han tingut lloc als nostres barris també podem descobrir l'acció de carlistes, pistolers de la patronal, de lerrouxistes, d'independentistes bascos i catalans i fins i tot de la policia.

Aquesta llista no te més objectiu que poder oferir una eina a tots aquells que estiguin interessats en tots i cadascun dels actes violents que han tingut lloc al Sants, Hostafrancs i La Bordeta dels segles XIX i XX, sense entrar en detalls, ja que les temàtiques de molts d'aquests són molt variades i responen a moments diferents. La següent llista és una llista oberta en la qual segurament encara hi manquen accions diverses, que probablement desconec, o sobre les quals estic buscant informació, com la vaga dels tramvies de l'any 51. Si coneixeu o teniu documents on apareguin accions no descrites podeu contactar amb mi a memoriadesants@gmail.com
Avui us he volgut apropar una cronologia amb els principals fets ocorreguts als nostres barris.

  • 1848. Segrest dels lladres del pou. Un grup de carlistes disfressats com a mossos d'esquadra segresten al Café Baldiri l'alcalde de Sants i alguns dels principals industrials.

  • 1854. Sants és l'epicentre de la vaga general. Els obrers amotinats van intentar cremar el Vapor Vell i la España Industrial.

  • 1855. Mor en ple conflicte sindical Josep Sol i Padrís, director de l'Espanya Industrial.

  • 4 d'abril de 1870. Revolta de quintes a Sants. Els revoltats fan barricades a carretera i s'enfronten a l'exercit. També assalten l'ajuntament per cremar els arxius i maten a Gabriel Carbonell, tinent d'alcalde.

  • 1 de juliol de 1886. Aquest dia es va trobar un cartutx de dinamita recobert de planxes de ferro lligat a un arbre i en direcció a les habitacions del director de la fàbrica.

  • 14 de desembre de 1887. Aquest dia va esclatar un cartutx de dinamita davant de la casa de la família Santomà, al carrer Vilardell número 60

  • 2 de maig de 1891. Dos petards van explotar a l'Espanya Industrial. Un tercer va ser trobat al mateix indret sense esclatar.

  • 29 d'abril de 1893. Va esclatar un artefacte a la canonada d'aigua de la rectoria de la parròquia de Santa Maria de Sants.
  • 16 d'octubre de 1893. La guàrdia civil de la línia de Sants troba a la muntanya de Montjuïc dues orsini i altre material explosiu.

  • 17 d'octubre de 1893. Va ser detingut un individu a Sants. En un registre a una vinya propera es van trobar dues bombes i d'altres materials explosius.

  • 23 de desembre de 1893. Es va trobar una cova a Montjuïc on es construïen bombes i es celebraven reunions secretes.

  • 20 de gener de 1907. Després d'un míting carlista a la plaça de les Arenes es van produir disturbis a Hostafrancs.

  • 19 d'abril de 1907. Frances Cambó es tirotejat per un grup de radicals lerrouxistes a Consell de Cent amb carretera quan es dirigia a un míting al Circol de Sants.

  • 8 d'agost de 1908. Es executat Juan Rull.

  • 1917. Té força virulència la vaga general revolucionaria.

  • 1921. En els enfrontaments que es produeixen entre sindicalistes del Sindicat Únic i els pistolers del Sindicat Lliure moren un majordom i un escrivent de la secció de filats de la España Industrial.

  • 3 de maig de 1921. Esclata una bomba al carrer Toledo del barri de la Bordeta. En l'explosió van morir 4 persones. Les investigacions policials descobreixen que a la botiga de roba on es produeix l'explosió era una tapadera d'una fàbrica d'explosius on treballava el grup de Roser Benavent i Vicenç Sales.

  • 1922. Atemptats diversos contra anarcosindicalistes. Els patiran  entre d'altres, Simó Piera i Pagès i Joan Peiró.

  • 1934. Un tiroteig entre la policia i un grup d'anarquistes entre el Paral·lel i la Creu Coberta acaba amb la vida de l'anarquista italià Bruno Alpini, nou vianants més van ser ferits.

  • Octubre 1934. Durant els fets d'octubre Sants i Hostafrancs també viuen moments violents. A plaça Espanya dues furgonetes es tirotejaran per error.

  • 19 Juliol de 1936. Sublevació contra la República. Els civils s'enfronten als militars sublevats a la Creu Coberta. es munta una barricada que serà atacada per una unitat del Regiment d'Artilleria de Muntanya.

  • 20 Juliol 1936. Milicians armats provinents de la Torrassa cremen l'església de Santa Maria de Sants, Can Santomà, Can Catà, el Círcol de Sants i l'escola dels Maristes. També es veurà afectada l'església de la Mare de Deu dels Dolors, que no era acabada encara.
  • 3 Maig de 1937. Els militants anarquistes de Sants i Hostafrancs organitzen barricades protegint el barri. Es realitza un assalt al quarter de la Guardia Nacional Republicana i també a Les Arenes.
  • 4 Maig de 1934. Son desarmats 300 guardes al carrer Lleida. Molts guardes seran detinguts per les forces proletàries a l'interior de l'Espanya Industrial
  • 30 abril de 1939. El grup d'acció anarquista de Joaquim Pallarés assassina al comissari en cap del districte d'Hospitalet, José León Jimenez, al bar España de la plaça España.
  • 27 de juny de 1975. Atemptat feixista contra el Centre Social de Sants
  • 14 de setembre de 1975. Atemptat feixista contra el Centre Social de Sants i l'escola bressol Gimbó
  • 20 d'abril de 1976. Esclaten dos artefactes incendiaris a l'edifici de l'Ateneu Batllori, ocupat llavors per Falange Española Tradicionalista. La policia atribueix l'atemptat al GRAPO
  • 14 d'octubre de 1986. A les 22'13 va esclatar un cotxe bomba a la plaça Espanya, aprop del quarter de Belchite de la Policia Nacional, davant de la sortida del metro de Creu Coberta. L'atemptat, obra de ETA, va acabar amb la vida del policia Angel Gonzalez Pozo. Es van produir 12 ferits més i gran part dels vidres dels edificis propers es van trencar.

  • 3 de maig de 1988. Dues bombes van esclatar a la seu del Banc Central a carretera de Sants. La primera bomba va esclatar a les 2'05 de la matinada i la segona 15 minuts més tard, quan havia arribat la policia nacional i la guardia civil. L'acció va ser feta per Terra Lliure. Setze persones van resultar ferides.

  • 29 d'octubre de 1993. A les 16'42 de la tarda va esclatar una bomba a l'aparcament de l'hotel Barcelona-Sants de l'estació de tren. L'atemptat no va produir víctimes, però si que va generar caos a l'estació. Els tedax van intentar desactivar la bomba, però finalment va explotar abans del previst. L'atemptat va ser obra de ETA

  • 7 de febrer de 1994. L'organització ETA va assassinar al coronel de l'exèrcit Leopoldo García Campo. Aquest va ser tirotejat a les 14'50 quan intentava entrar a casa seva, al número 106-108 del carrer Tenor Massini.

  • 10 d'octubre de 2000. Atemptat contra el Centre Social de Sants.

  • 31 d'octubre de 2000. Tres individus prenen foc a la porta del Centre Social Autogestionat Can Vies.

  • 3 de març de 2001. Una cèl·lula neonazi va intentar atemptar a Cotxeres de Sants, havia de produir-se un concert antirepressiu. L'artefacte, una olla a pressió, va esclatar abans del previst i van resultar ferits dos dels que la manipulaven. Quatre joves d'ultradreta van ser detinguts, entre els quals Santiago Royuela, fill del lider ultradretà Alberto Royuela.
+info a:

La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo 1884-1909 llibre publicat pel Grupo de Afinidad Quico Rivas.

El procés de Montjuïc, Llibre d'Antoni Dalmau publicat per l'Editorial Base.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Entrevista al programa "Gent del Barri" de Sants 3 Ràdio

Avui he volgut compartir amb vosaltres una entrevista que em van fer al programa "Gent del Barri" de Sant 3 Ràdio, on parlo sobre alguns aspectes de la meva vida, de la història de Sants i de les entitats on participo o he participat: la Burxa, l'Esplai Xiroia i el Cros Popular de Sants.
També trobareu cançons de Rabia Positiva, Nous Espectres, Els Pets i Bob Marley.
Si voleu escoltar l'entrevista podeu entrar en aquest enllaç.
La història del barri amb l’Agus Giralt
Recuperem detalls esborrats, amagats o obligats del vell poble de Sants
A mans d’una de les persones amb més coneixements sobre la història del Sants-montjuïc parlem precisament del barri. Aquest és el jove Agus Giralt, historiador i actualment treballador del Museu d’Història de la Ciutat. Els refugis antiaeris, el barri obrer dels anys 30, els Vapors Vells, el cooperativisme i l’herència associacionista del barri són temes en els quals aprofundim. A més, és també col·laborador de Sants3ràdio i durant molts anys responsable de l’Esplai Xiroia.

Més sobre el barri a Gent del barri.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Cartes d'amor i de dol


L'Aula de Formació Josep Guinovart i Grau presentarà el proper dijous 4 de novembre a les 19h a Cotxeres de Sants un llibre que per a tots aquells als que us agrada la història pot ser interessant, "Cartes d'amor i de dol" d'Encarnació Martorell i Salvador Domènech.

A la presentació, a càrrec de l'advocada Magda Oranich, tractarà el periode de la postguerra espanyola.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Tercer aniversari de l'Associació de Veïns de Joan Güell i rodalies

Aquest proper dissabte 23 d'octubre tindrà lloc als jardins de Can Mantega la tercera festa de l'Associació de Veïns de Joan Güell i rodalies. L'acte, que entre d'altres coses, vol servir per reclamar la reforma dels jardins, comptarà amb una gran quantitat d'activitats pensades per a tots els públics.
10:00 a 11:30 – Activitats infantils a càrrec de UDOLS
11:30 a 12:00 – Taller de Tai-txi
12:00 a 13:00 – Concurs de gossos, fures i conills
13:00 a 13:30 – Desfilada d'animals en adopció
13:35 a 13:50 – Entrega premis del concurs
14:00 a 14:30 – Batucada
14:30 a 16:30 – Botifarrada popular
17:00 a 17:30 – Tabalada i batucada a càrrec dels Guspires de Sants
17:30 a 18:00 – Corre-globus
18:00 a 19:00 – Acte reivindicatiu
19:00 a 20:00 – Taller de defensa personal
Memòria de Sants també participarà d'aquesta festa amb una petita exposició de fotografies i vinyetes sobre el barri de Sants.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Marxa homenatge al Maquis 2010

Per a tots aquells que estigueu interessats en la història contemporanea us passo la següent informació. El proper cap de setmana tindrà lloc a Barcelona la "Marxa d'Homenatge al Maquis" un acte en el que es realitzaran activitats molt diverses: xerrades, passis de documentals i una ruta resegunit algunes de les accions del maquis llibertari a Barcelona. Moltes de les activitats es realitzaran a espais de Sants.

Marxa d'Homenatge als Maquis * Barcelona * 2010

Divendres 1 d'octubre, 20:30
"Goig a Sant Pancraç"Teatre-Musical - Drama històric a càrrec de la companyia El Gall Roig. Un Maqui a punt de morir, explica en primera persona tot el que van viure els maquis. Un relat cru on la màgia del so del acordió diatònic en directe farà tornar a aquells temps a tot el públic. Un història d'històries, on Massana, Sabaté, Caracremada, Faceries i tants d'altres, prendran el protagonisme.
On? Espai Obert - c/ Violant d'Hongria, 71
Dissabte 2 d'octubre, 19:00
"Els oblidats de la memòria històrica"Xerrada a càrrec de Joan Busquets (ex-maqui autor d'"El Senzill. Guerrilla i presó d'un maqui")
On? Ateneu Llibertari de Sants - c/ Maria Victòria, 10
Diumenge 3 d'octubre, 10:00
"L'activitat del maquis llibertari a Barcelona"Ruta històrica per alguns dels escenaris de la lluita guerrillera a Barcelona
On? Plaça del Bonsuccés http://ves.cat/akss
Diumenge 3 d'octubre, 19:00
Passi de documentals sobre Quico Sabaté"Quico Sabaté" (Col·lectiu Penta, 1980)"Els Maquis a Catalunya" Episodi dedicat a Quico Sabaté (J. Serra i Ricard de Vargas, 1989)
On? Ateneu Llibertari de Sants - c/ Maria Victòria, 10
Organitzen:Ateneu Llibertari de Sants http://ateneullibertari.info
Marxa d'Homenatge als Maquis http://sindominio.net/marxa-maquis
Negres Tempestes http://negrestempestes.org

dimecres, 22 de setembre de 2010

Xerrada: El cooperativisme històric

En el marc de la Segona Jornada de les cooperatives a Sants es realitzarà el proper 23 de setembre una xerrada sobre els setanta anys de moviment cooperatista al barri. I del 23 al 25 de setembre també podreu veure l'exposició Memòria Cooperativa "El Somni viscut de la cooperació viscut"

PROGRAMA

23 de setembre, a les 19:30h. Cotxeres de Sants
Xerrada:
El cooperativisme històric. Dels antecedents internacionals fins als nostres barris

Des del 23 fins al 25 de setembre podeu visitar l’exposició:
MEMÒRIA COOPERATIVA: “El somni viscut de la cooperació social”

25 de setembre:

10:00h. Presentació del balanç anual del Projecte Sants Cooperatiu
Mapa conceptual “Què és una cooperativa?”
Portal de les cooperatives a Sants “http://www.sants.coop/

11:00h. Xerrada: Les cooperatives de consum avui

Ponents:
Ferran Berenguer (Ecoconsum)
Esther Vivas (Xarxa de Consum Solidari)

12:00h. Taller obert: Com funciona una cooperativa de consum? Com crear-ne una?
Ponents:
Miquel Vallmitjana (Ecoconsum)

12:00h. Punt de trobada dels grups de consum de Sants i altres barris. Com crear una xarxa d’intercooperació al barri?

14:00h. Presentació del projecte Recuperem La Lleialtat Santsenca. Campanya per aconseguir uns usos veïnals, cooperatius i de cultura popular d’aquest edifici, que originalment va ser una cooperativa obrera de consum. L’explicació anirà acompanyada d’un vermut a càrrec de Mel de Romer.

Mostra de projectes amb taules informatives durant tot el matí

dimarts, 21 de setembre de 2010

Milicies del Foment Republicà de Sants, any 1936


L'any 1936, després de l'alçament feixista, un cop aquest havia estat vençut a Barcelona, moltes entitats de Sants van organitzar les seves propies milicies per anar a lluitar al Front d'Aragó. En aquesta imatge podeu veure les milicies del Foment Republicà de Sants, que era al carrer Cros 5. El lloc on es va fundar ERC.

Si conserveu més imatges relacionades amb la història de Sants les podeu enviar a memoriadesants@gmail.com Amb les imatges que vaig recopilant estic intentant realitzar un petit arxiu digital sobre la història del nostre barri.

divendres, 17 de setembre de 2010

Buscant les arrels

Que la gent i les entitats de Sants es preocupen pel present i pel futur del barri sense oblidar la seva història crec que és una afirmació inqüestionable. Si parem atenció al teixit associatiu actual i a la vida social de Sants podriem trobar exemples ben clars de com els santsencs i les santsenques actuals han tractat de cercar les seves arrels en moltes de les coses que van fer els santsencs que ens van precedir.

Un exemple ben clar, i que em resulta molt proper, és la creació del Cros Popular de Sants l’any 1978 per part de gent que havia participat a l’Ateneu enciclopèdic Sempre Avant i amb la incorpocació posterior de gent del Foment Català d’Ajut i Serveis i de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i La Bordeta, entre els quals hi havia el meu pare, l’Eugeni Giralt.

D’aquesta manera es recuperava el Gran Premi de Sants, que s’havia corregut al barri els anys 1934 i 1935 organitzat per l’Ateneu enciclopèdic Sempre Avant i que s’havia perdut des de la guerra.

Un altre exemple, l’organització de les Jornades cooperatives al barri, que busquen les seves arrels al fort cooperativisme santsenc de principis del segle XX i a jornades similars organitzades per les cooperatives del barri, que es cordinaven al conegut com a Grup de Sants.

Fins i tot lligant iniciatives similars, tot i que no relacionades de forma directa, podriem parlar de la Universitat Lliure de Sants creada per col·lectius i entitats com Negres Tempestes, l’Ateneu Llibertari, l’Espai Obert, Can Vies, Hackekcah, Teatraviesas o el Col·lectiu Gay de Barcelona. Als anys trenta els ateneus de la ciutat, entre els quals l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, es van unir per intentar crear la Universitat Popular.

El darrer exemple, el més recent de tots, la recuperació dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Aquest certamen literari va ser instaurat per Jacint Laporta l’any 1877. El celebre autor santsenc, que llavors només era un jove redactor de l’Eco de Sants, imbuit perl corrent de la Renaixença va pensar que aquesta seria una bona manera de donar continguts culturals a la Festa Major del barri. Aquests Jocs Florals es van celebrar fins al 1923, sota la dictadura de Primo de Rivera, quan van ser prohibits, i van ser recuperats l’any 1933. Però amb la guerra civil la celebració dels Jocs Florals de Sants va desapareixer definitivament. Però aquest any, per iniciativa d’Albert Torres i amb la participació de les federacions de festes majors de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i la col·laboració dels comerciants de Sants i Creu Coberta, s’han pogut recuperar

dimarts, 31 d’agost de 2010

La Rambla de Badal


Avui, un cop finalitzat l'estiu, torno al format habitual d'aquest bloc, tot i que vist l'èxit que han tingut els enigmes no descarto anar afegint algun de tant en tant. Abans de res per això em toca resoldre el darrer misteri.

Aquest cop he de dir que teniu tots raó, la llengua que es va popularitzar a Catalunya i a tota Europa a finals dels segle XIX i principis del segle XX va ser l'esperanto, la llengua que Lluís Llàtzer Zamenhof va crear a finals de la dècada de 1870. El nostre barri no va ser alié a aquest éxit i també va ser llengua que molta gent va aprendre. De totes formes aquest enigma també te una segona resposta correcta segurament més dificil de descobrir i que si algu l'haguès dit ja ho podriem considerar com a matrícula d'honor. A principis del segle XX a Sants també es va popularitzar l'Ido, una versió reformada del propi Esperanto. que va neixer l’any 1907. Al carrer Premià número 35 es va instal·lar la Sociedad Idista Española que oferia cursos presencials i també per correspondencia. També algunes cooperatives oferien cursos per aprendre aquesta llengua o conferencies per divulgar-ne l’us, com va fer l’Empar Obrer.

La Rambla Badal

El carrer que avui en dia coneixem com a rambla Badal, i que durant molts anys va ser simplement carrer Badal. El carrer rep aquest nom per la familia Badal, que pel que sembla, eren els antics propietaris del molí de la Bordeta, que era aproximadament a l'encreuament de Badal amb Constitució.
Al segle XV les terres que envoltaven l'espai on ara hi ha el carrer Badal eren de Joan Llull, conseller en cap de Barcelona. Aquest tenia una gran propietat que incloia disset mujades (83240,5 m2) i una torre, la Torre de'n Llull. El terreny va anar passant de mans per herencia entre els membres de la mateixa familia i posteriorment als marquesos de Barberà i de la Manresana fins que al 1829 el va adquirir el ric comerciant Rafael Sabadell. Els germans Badal van ser els seus hereus i succesor d'aquest ric comerciant. I van ser també els que van decidir urbanitzar part de les antigues propietats dels Llull. Per aquest motius van obrir el carrer l'any 1885 fins a les vies del tren. L'any 1914 l'ajuntament de Barcelona va promoure la continuació del carrer fins a la carretera.

El carrer Badal, que es prometia com la rambla de Sants ha sigut un dels carrers més castigats pels succesius projectes urbanistics de la ciutat i un dels espais pels que els veïns han hagut de lluitar més al llarg del temps. La primera ferida en aquest terreny es va fer amb l'arribada del tren a Sants l'any 1855. Una ferida que amb el temps va anar creixent amb la construcció de noves vies i que encara divideix el barri en dos, una ferida que es prodia haver tancat amb el seu soterrament. Amb aquest motiu va neixer la Plataforma pel soterramen de les vies.

Als anys 70 una nova obra va afectar al carrer, la construcció del cinturó de ronda. Aquesta construcció va produir l'eixamplament de Badal, que havia de passar de 30 metres d'amplada a 50. Per aquest motiu molts veïns (uns 800 habitatges), que veien perillar les seves cases, es van unir en una nova lluita que algún dia explicaré més detalladament. Els veïns veien amb estupor com la mateixa via que produia expropiacions a Sants en canvi arribava a Sarrià salvant els obstacles. Per aquest motiu va neixer la Asociación de Badal, Brasil i Adyacentes l'any 1970. Als noranta la lluita es va completar amb la cobeetura del cinturó.

A la foto podeu veure l'antic pont de Badal, un espai molt estret que resultava molt perillós, especialment per als carreters.

diumenge, 15 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 5

Un cop més heu tornat a encertar la resposta. Als finals del segle XIX i principis del XX a Sants, i en general a la societat catalana, l'espiritisme va tenir una gran difussió. A la nostra vila fins i tot es va construir un temple al carrer Sant Joan, l'actual Miquel Àngel. Si en voleu saber més i descobrir la història del curandero de Sants podeu fer clic al següent enllaç.
  • A principis del segle XX es va popularitzar una llengua a Catalunya i a tot Europa. Al nostre fins i tot es barri es va instal·lar una entitat que volia difondre el seu coneixement, i al llarg d'aquests anys van ser moltes les entitats i cooperatives que van fer cursos. Sabeu quina va ser aquesta llengua tan popular a Sants?

divendres, 6 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 4

Aquest cop no heu encertat la resposta, però he de dir que era bastant més dificil.
L'any 1889 l'Ajuntament santsenc va encarregar unes fotografies molt importants. Concretament va demanar unes fotografies dels seus límits municipals per demostrar que no hi havia continuitat urbanística amb Barcelona, és a dir, que els espais construits de Sants i Barcelona quedaven ben separats. D'aquesta manera es volia rebatre un dels arguments dels partidaris de l'agregació de Sants a Barcelona.
  • Cap al 1870 es va edificar un temple a Sants, concretament al carrer Sant Joan (actual Miquel Àngel) que va generar moltes polémiques. Sabeu amb quina creença era relacionat aquest temple?
Avui també he volgut afegir un enllaç al bloc de Recuperem la Lleialtat Santsenca ja que estan fent una feina important per recuperar aquest edifici per al barri i a la vegada una tasca de recuperació de la memòria històrica.

dijous, 5 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 3

Felicitats a tots un cop més, i gràcies per la participació. He rebut respostes pel bloc, pel facebook i fins i tot en persona. I tothom l'ha encertat, el personatge enigmàtic era Rossend Arús, el periodista i dramaturg català que va treballar en coneguts diaris com La Tramontana, el Diari Català, La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. En morir va deixar part del seu llegat per a fins educatius, entre els quals la fundació de la Biblioteca Pública Arús.
  • El 3 de gener de 1889 l'Ajuntament de Sants va encarregar unes importants fotografies del poble. Què volien demostrar amb aquelles fotografies?

Espero les vostres respostes.

I ja us puc anunciar que estic preparant un concurs una mica més complert que vull fer coincidir amb la Festa Major i en el que si puc si que oferiré algun premi.

dimecres, 4 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 2

Com ja heu encertat els que heu jugat amb el primer enigma la casa del carrer Roses de la que parlava, obra de Modest Feu, és la Casa Gran, també coneguda amb el nom de la Casa del Barco.

Aquest any a la Festa Major de Sants si visiteu el carrer Roses el podreu trobar decorat com una taberna santsenca del segle XVIII i podreu veure imatges diverses de l'antic Sants.



  • La solució al segón enigma és el nom d'un periodista i dramaturg català. Aquest autor ha donat nom a un dels carrers de Sants. Tot i ser maçó, catalanista, republicà i laic el nom d'aquest carrer es va mantenir fins i tot durant el franquisme per desconeixement sobre el personatge. Sabeu qui és?

diumenge, 1 d’agost de 2010

L'enigma, número 1


Arriba l'agost i la feina, enlloc de disminuir creix, ja que dedicaré gran part d'aquest mes a enllestir un llibre sobre la Guerra Civil a Sants que, si tot va bé, hauria de sortir publicat el Sant Jordi proper.
Però Memòria de Sants no fa vacances. Al llarg d'aquest mes plantejaré diversos enigmes per solucionar. Si creieu que sabeu les respostes les podeu escriure com a comentari i a la següent actualització publicaré la solució. De moment no puc oferir cap premi als que encertin la resposta, però espero poder canviar això en breu.
  • El primer Enigma estiuenc de Memòria de Sants està relacionat amb una casa obra de Modest Feu. L'any 1899 el propietari del terreny, Antoni Pi de la Serra va demanar els permisos per edificar aquesta casa al costat de la seva fàbrica. Sabeu de quin edifici estem parlant?

dissabte, 24 de juliol de 2010

Els arbres de la carretera

Les obres que es fan a carretera de Sants per tal de renovar les voreres han fet desapareixer tots els arbres. De fa uns dies que volia comentar aquesta bestiesa que ens ha deixat una carretera sense cap element verd i sense cap ombra, només amb uns forats a terra plens de ciment, però volia trobar la millor forma per tal que una noticia actual encaixes en aquest bloc que basicament està dedicat a la història. Casualment, llegint premsa antiga vaig trobar un article que s'adiu perfectament. Aquest article, que porta per titol "Els arbres de la carretera" va apareixer a un dels diaris publicats als nostres barris, El Ressó, Setmanari independent del Districte VII, concretament al número 44, del 13 de febrer de 1925. També us adjunto un article que parla sobre l'actual tala, escrit per Rafael Casas, on trobareu molta més informació.

Els arbres de la carretera

He vist uns homes que amb unes destrals anaven tallant branquetes dels arbres de la nostra carretera. No; no em proposso criticar-los, ho faria malament, ja que els meus coneixements abricultors són molt escassos, comprenc que en una época determinada de l'any, els arbres deuen esporgar-se per a que, al venir maig treguin nova florida... si no han mort.

Lo que vull criticar està a l'abast de tots els coneixements, tothom davant d'un arbre coneixerà de seguida si és dret o tort, veritat? Doncs d'això volem ocupar-nos. Com que encara no tenim señoras concejalas hom creu que l'encarregat de donar les ordres oportunes per a esporgar els arbres, deu ésser un senyor concejal jurado o concejal a seques, que sap un hom?

Supossem que aquest senyor deu tenir atribucions per a fer el canvi dels arbres que es moren, com també les deu tenir per a substituir els que han rebut una trompada de camió, posso per cas, i els ha torçat amb forma que fins en veurem alguns que els seus brancatges creixen dins un balcó, i m'ha sorprés veure aquells homes com a n'aquests arbres els esporgaven al igual que els altres quan crec que lo més lògic seria arrancar-los i possar-n'hi de nous,

Arbres nous? Ara hi corro.

Mirem les voreres i en cançarem de comptar quadrets buits, arbre que s'ha mort, arbre que no s'ha substituit per un altre, arbre que d'una trompada l'han torçat, arbre que segueix tort i creixent i encara l'esporguen perque creixi més; seguint aquest camí, dintre de pocs anys la Carretera farà goig de debò.

Sans és una barriada mancada de jardins i places d'esbarjo, i una sola via que tenim, la qual no costaria gaire arranjar-la bé, l'hem de veure bruta, mal empedrada i amb els seus arbres raquítics i abandonats a la seva sort.

Quin dia acabarà tanta deixadesa?

Tenim dret a demanar a l'Ajuntament més cura per les coses de Sans, ja que com els altres ciutadans de Barcelona paguem cèdules, impostos sobre els lloguers, contribucions, etc, etc.
Volem doncs un millor tractament.
Un català d'Eivissa.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Ruta: El Poble Sec de la Revolució Social del 1936

El proper 17 de juliol, coincidint amb la Festa Major del Poble Sec, es realitzarà una ruta històrica parlant sobre la Revolució Social al barri. La ruta començarà al carrer Nou de la Rambla 169 a les 19h.

dijous, 1 de juliol de 2010

Un desgavell urbanistic de fa cent anys

Avui he volgut recollir un article integre que parla sobre el Sants de fa més de cent anys. Aquest article va ser escrit per al diari Sans Nou i es va publicar el 15 de setembre de 1901. És molt curiós veure que, si no fos pel català prefabrià que utilitzen per escriure aquest article, el tema ens podria resultar absolutament actual. Quasi cent deu anys després encara seguim pagant els desgavells urbanistics que ens expliquen al diari Sans Nou. I sense afegir res més us deixo amb aquest article:

SANS NOU, 15 de setembre de 1901, número 9

Quatre mots sobre urbanisació

D'uns quants anys á aquesta banda ha crescut bona cosa la població d'aquesta barriada. Ab l'implantació de novas industrias que donan feyna á numerosos trevalladors, y especialment ab b l'establiment d'algunes fábricas, obertas aquí algunas per primer cop y trasladadas altras á Sans desde l'interior de la ciutat ó de localitats vehinas, s'ha sentit la necessitat d'edificar casas per habitcions, y ab la fundada esperansa de colocar regularment lo capital, s'han anant urbanisant carrers avans poch menos que deserts y obrint y edificant novellas vias que extenen lo perímetro urbá considerablement.

Empero, la urbanisació se fá d'una manera poch ficsa en moltas ocasions, principalment per la falta d'un pla general al que's deguin sometre ls propietaris qu'edifican. Carrers hi ha com Olzinellas, per exemple en que haventse aixecat casas en los solars dels seus extrems, resulta que las del un y las del altre están en diferenta rasant, y en lloch de ermetre unas aceras á igual nivell, fan uns alts y baixos que semblan conspirar contra la integritat de las camas dels traseunts.

Lo carrer d'Abadal, destinat a ser una especie de rambla del barri no es prou alt ni prou baix, perque'l pont del carril que'l parteix no li sigui un destorb del trásnsit rodat y un empantano de mal gust; y altres carrers que ara per ara no cal precisar tampoch se veuhen lliures de desventatjas per l'istil de las apuntadas.

La culpa no és pas dels propietaris, sino de l'Ajuntament, y tal vegada dels concejals que hi representan la nostra barriada, a quins sembla que tocava mirar per l'embelliment de Sans y pels interessos dels propietaris.

Aquestos volguent edificar per no tenir improductius sos diners y en vaga sos terrenos, han tingut de construir segons la rasant que bonament los ha semblat, perque no se'ls ha donat oficialment, per mancar un pla general d'urbanisació; y vejam si algún dia haurán de pagar la dessidia de l'Ajuntament, trovant-se obligats per aquest á aixecar o abaixar las aceras de sas casas, ab perill de quedarse ab los portals massa baixos ó de pujar per una escala de ma per entrar á las botigas segons los casos.

Sembla que ja es hora de pensarhi en establir un criteri per la urbanisació, y de péndres á la barriada de Sans en serio bon xich més que fins ara: perque, la veritat sigui dita que'ls concejals del barri vajin á ofici per la festa major a ferse veure, y tot l'any se fassin dir si senyor pels municipals, es cosa que al públich no li fa ni mal ni be, pero que no's recordin de lo que convé als propietaris y als demés vehins, que's tinguin oblidats los interessos generals, y que's préngui al vehinat com á un zero a l'esquerra, son figas d'un altre paner, que diu el ditxo.

dilluns, 21 de juny de 2010

Vaig bé per anar a Sants?

Els nostres barris apareixen a citats a molts proverbis i frases fetes. De vegades, quan entrem en tot aquest món de la paremiologia fins i tot ens podem arribar a sorprendre, ja que molts d’ells en l’actualitat s’han perdut. D’altres en canvi, tot i que potser desconeixem els motius que van generar aquella dita, s’han mantingut i molts de nosaltres encara els hem escoltat de boca de les nostres avies i avis.

Gràcies a la tasca que molts folcloristes i estudiosos de la cultura popular van fer des de finals del segle XIX recuperant i catalogant totes aquestes dites de vegades en podem arribar a coneixer l’origen.

Cal dir també que, d’altres vegades, tot llegint les explicacions que s’han buscat a certes frases fetes podem descobrir històries fantàstiques segurament fruit de la imaginació popular que potser no tenen gaire a veure amb l’autentica explicació de la frase. Però personalment crec que, en qualsevol cas, val la pena coneixer aquestes històries que són les que els antics santsencs i santsenques s’explicaven.

Joan Amades, el folclorista més conegut a casa nostra, va recollir al llarg de la seva vida centenars de provervis, refranys i dites, algunes de les quals relacionades amb els nostres barris, com Esguerrats cap a Sants, Sants és Andorra, A Sants pobres, marxants i esgarrapacristos, Sembla la geganta de Sants o Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants, de les quals ja he parlat en alguna ocasió, o d’altres, de les quals ja en parlaré més endavant com son Ja som a Sants, Sembla el tísic de Sants o Sembla el billar de Sants.

Una d’aquestes frases fetes relacionades amb el nostre barri, segurament de les més conegudes, és Vaig bé per anar a Sants? Una formula que es fa servir quan es vol expressar que se segueix un camí errat. Amades va recollir el suposat origen d’aquesta història a una entrevista que va realitzar a La Matarranya, una captaire i recollidora de papers que vivia a Sants l’any 1917.

Segons la història recollida pel folclorista, en una ocasió, quan Sants encara era un petit poble quasi desconegut de les rodalies de Barcelona, un ric senyor que sortia de la ciutat pel Portal de Sant Antoni vestit de vint-i-un botons va aturar a un obrer que anava vestit humilment. El ric es va adreçar a l’obrer preguntant-li: Vaig bé per anar a Sants? i l’obrer li va respondre: Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc!

dilluns, 14 de juny de 2010

"Sembla la geganta de Sants"

Avui he volgut recuperar una frase feta que recollia Joan Amades a un dels molts llibrets que va publicar, Refranyer Barceloní, però que actualment s'ha perdut totalment, Semblar la geganta de Sants. Aquesta frase feta, que es feia servir per indicar la gran alçada d'una dona, escoltada avui en dia, potser seria fàcil relacionar-la amb els gegants, aquests coneguts personatges de la nostra cultura popular. Però pel que sembla aquesta frase feia referència a una santsenca de carn i ossos.

Segons recull Amades la frase al·ludeix a la minyona d'una família de semigegants que vivien a Sants i que es dedicaven al comerç de latrines. I justament per aquest motiu la mateixa família també va donar origen a una altra frase feta: Més ben plantat que el merdissaire.

Pel que fa a les gegantes de cartró a Sants en tenim dues, la Maria, construïda l'any 1946 per acompanyar les processons de Corpus de Santa Maria de Sants juntament amb el Bartomeu, i la Xinxa, la treballadora del tèxtil que acompanya el Xava, tots dos gegants construïts l'any 1986 pel Col·lectiu d'Artistes de Sants.

dimarts, 8 de juny de 2010

Carrer Béthencourt


Avui vull parlar sobre l'origen del nom d'un petit carrer de Sants, el carrer Béthencourt, un carrer que va Santa Caterina a Vallespir.

Aquest és un dels exemples peculiars de la toponimia santsenca, ja que és un nom que res te a veure amb l’història de Sants (ni tan sols amb la de Catalunya). Un carrer que ens recorda un personatge que segons crec no es mereix aquest honor.

Jean de Bethencour fou un noble i corsari d’origen Normand que va conquerir les illes Canàries per al regne de Castellà. Recordem que la progressiva conquesta i colonització de l’illa va supossar el genocidi de la població autoctona, els guanches. Després de la conquesta i evangelització, de la minça població que va sobreviure, molts dels habitants de la illa, així com molts moriscos foren batejats amb el nom del corsari, de manera que encara avui és un cognom habitual a Canàries. Enric III de Castella li atorgà el títol de rei de Canàries i senyor de Lanzarote

Però tornant al carrer cal comentar que curiosament, abans aquest era conegut amb el nom de Canàries. Tot i que popularment tothom el coneixia com el carrer dels Safareigs, ja que era un dels espai on es trobaven els safareigs del barri.

dijous, 27 de maig de 2010

Campanya per recuperar la Lleialtat Santsenca



Avui he volgut comunicar-vos una de les darreres iniciatives que han sorgit al barri, la campanya per recuperar l'edifici de la Lleialtat Santsenca, una de les cooperatives de consum històriques de Sants. Us adjunto el manifest que s'ha elaborat.
Trobareu més informació sobre la campanya i sobre com, si sou d'alguna entitat del barri, us podeu afegir a aquest manifest a la web:
RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA
Manifest inicial per un nou equipament autogestionat al barri
Per uns usos veïnals, cooperatius i de cultura popular



NECESSITEM ESPAIS PER A LES ENTITATS DEL BARRI!

A Sants, les entitats que dinamitzem el teixit social del barri ens trobem amb un
problema endèmic pel que fa a la qüestió dels espais. Tant per a seus socials pròpies,
com per a realitzar activitats quotidianes, les associacions de veïns i veïnes, els grups de
cultura popular, els ateneus, els esplais, els grups de joves, les cooperatives de consum,
etc, sovint ens trobem en precari a causa dels preus del mercat immobiliari i pel poc
recolzament rebut des de l’Administració. Aquestes mancances han estat pal·liades –fins
ara- amb grans esforços associatius fets per cada entitat, però pensem que avui ha
arribat l’hora de sumar forces i disposar, junts, d’un gran equipament col·lectiu per a
les entitats de Sants. Un projecte necessari per a les entitats i necessari pel barri, que
requereix d’estructures estables on cohesionar els llaços socials a nivell local.

RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA!

Un dels edificis emblemàtics del barri, l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat
Santsenca del carrer Olzinelles, és buida, és de propietat municipal, està catalogada
com a equipament i està protegida. És, per aquestes característiques, una oportunitat
per a fer-hi l’equipament que necessitem. La pròpia història de l’edifici, aixecat als anys
20 pel veïnat treballador del barri per a realitzar-hi una cooperativa de consum, justifica
plenament els usos socials i autogestionats que proposem. Volem recuperar la
memòria cooperativa del nostre barri impulsant projectes actuals de vida cooperativa,
volem que el llegat històric de Sants tingui projecció per als dies d’avui. Volem
realitzar, a l’antiga Lleialtat Santsenca, un nou centre de recursos veïnals,
cooperatius i de cultura popular.

ENTRE TOTES I TOTS, GUANYAREM LA LLEIALTAT!

Ens aquests darrers mesos, a instància de diferents entitats, s’ha constituït al barri un
Grup de Treball per engegar un procés col·lectiu de reivindicació de l’espai, així com
un motor per a generar propostes per a la futura gestió de l’equipament. Poc a poc, hem
anat definint els usos que requerim, el model de gestió que desitgem, així com les
propostes arquitectòniques de rehabilitació que possibilitin tornar a donar vida a l’antiga
cooperativa, i que aquesta vida sigui útil i gestionada directament per les entitats i
pel barri. Ara proposem donar a conéixer aquest procés, ampliar la participació a les
entitats i persones interessades en el projecte, i iniciar el camí per a guanyar un nou
somni per als barris de Sants. Tal i com ens ensenya el passat (Cotxeres, Vapor Vell,
l’Espanya Industrial), cal que tot el veïnat s’impliqui amb aquesta nova aposta
col·lectiva. Doncs entre totes i tots, guanyarem la Lleialtat.
L’Entitat sotasignant recolza la campanya “Recuperem La Lleialtat Santsenca”:

divendres, 14 de maig de 2010

La Creu Coberta

Poques vegades em remunto en el temps més enllà de l'edat mitjana per parlar d'algun espai dels nostres barris, però avui si que ho faré. Anirem fins a l'època romana, moment en el qual el plà de Barcelona ja es trobava centuriat però només era ocupat per una petita ciutat de 10 hectàreas i per algunes viles que la rodejaven.

Aquesta ciutat, a mig camí entre Empúries i Tàrraco, es trobava perfectament enllaçada per un vial que anava per la costa en paral·lel a la Via Augusta i que comunicava amb aquesta.
La via Augusta comunicava Roma, la capital de l'imperi amb Gades, actual Cadis. Si ens movem encara per molts carrers de la ciutat actual, podrem seguir el trajecte d'aquest vial. Podriem caminar per l'eix que formaven els carrers Corders, Carders i Bòria fins a la Plaça de l'Àngel, on hauriem trobat les portes de la ciutat romana i per on hauriem entrat cap al Cardo Maximus. Des d'allà podriem seguir pel carrer Llibreteria, la plaça de Sant Jaume i el carrer del Call fins sortir de la ciutat. Un cop fora aquest camí seguia pels actuals carrers Boqueria i Hospital cap a l'avinguda Mistral, la Creu Coberta i la carretera de Sants.

De fet tot aquest darrer tram durant molt de temps es va anomenar el camí de Sants. Arribats a aquest punt, a la Creu Coberta avançarem en el temps. A l'espai on actualment trobem la Plaça de braus de Les Arenes es podia trobar un petit turó anomenat el Coll dels Inforcats. Aquest nom, que prové del llatí, inforcatos vol dir cruïlla de camins.

En aquest coll l'any 1344 es va aixecar una creu de terme municipal que posteriorment va ser coberta per un templet. Aquesta creu, destruïda el 1823 pels liberals va ser novament aixecada el 1866 en un moment en que es va reparar la carretera Reial que anava de Barcelona a Madrid.

En aquest camí que s'apropava a la ciutat, des del segle XV i fins l'any 1715 es van situar les forques amb els executats, de forma que servís d'escarment als que s'apropaven a Barcelona. Aquest paisatge esgarrifós va compartir espai, entre el 1584 i el 1785 amb molins de vent que servien per moldre el blat que alimentava la ciutat i amb les freqüents batalles, operacions militars i campaments de setge que va patir Barcelona. Fins i tot a la Creu Coberta es va edificar un punt fortificat del Castell de Montjuïc, la Torre de'n Damians.

Des d'aquest punt es podien seguir camins cap a Martorell, Sant Boi i el delta del Llobregat. Si seguiem per on passava l'antiga carretera es podia arribar a Sants, un petit poblet pagès, que envoltava l'església de Santa Maria.

Tornant a la Creu Coberta podem indicar que, durant molt de temps, va ser la fita que ens marcava l'entrada al municipi de Sants. Aquest espai, amb les forques i el petit carner que hi havia a sota es va anar convertint en un lloc misterios i al que molta gent tenia por. Com narra Joan Amades "Era costum, en passar per davant de la creu, resar una oració per l'ànima de l'infeliç que penjava de la forca (...) al peu de la forca hi havia un carner on queien les despulles que es desprenien dels pobrets penjats. Era tingut com un lloc esgarrifós i ningú no s'hi acostava" El mateix Joan Amades també ens recull diverses llegendes molt sucoses sobre la Creu Coberta, llegendes que en una altra ocasió, més detingudament, ja narraré.

Durant el regnat de Carles III de Borbó, es van iniciar moltes obres per modernitzar el país. Obres en les quals fins i tot es va mobilitzar l'exercit i els enginyers militars. L'any 1764 es va iniciar la construcció d'una carretera que sortia del Portal de Sant Antoni, que avançava per l'avinguda Mistral fins la Creu Coberta i que des de aquí seguia en línia recta fins a Esplugues.

Aquesta carretera, d'entrada a Barcelona, ben aviat es va anar omplint d'hostals pensats per als viatgers i carreters, un dels quals, va donar nom a tot el barri que hi hauria al voltant d'aquesta via, Hostafrancs. Però d'això ja en parlarem un altre dia.

dilluns, 10 de maig de 2010

Plaça de Victor Balaguer


Aquesta plaça, que era on actualment podem trobar l'encreuament de Sants amb Brasil, va ser coneguda per tothom com la plaça del niño per ser el lloc on hi havia la coneguda font que veieu a la fotografia. Però en realitat va tenir tres noms: plaça de la Vila, plaça de la Constitució i finalment plaça de Victor Balaguer.

Sants, com molts dels altres pobles agregats a partir del 1897 es va trobar amb un problema de noms als carrers, ja que molts d'aquests pobles compartien noms a places i carrers. Podem imaginar que gairebé cada poble tindria una plaça de la Vila o una plaça de l'Església, per exemple. Això va fer que molts carrers, a partir de l'agregació canviesin els seus noms.

Efectivament, com ens indica l'antic nom d'aquesta plaça, ja desapareguda, aquí es on es podia trobar l'ajuntament de Sants, l'edifici que va ser assaltat durant la revolta de quintes del 1870 i on també treballaria l'alcalde segrestat el 1848 en el conegut com el segrest dels lladres del pou. En aquesta mateixa plaça era on els capellans acomiadaven el dol que anava amb el difunt fins al cementiri. Així ho indicaven les Rajoles de les Ànimes, que es podien veure aquí, i així també ens ho indica el nom d'uns dels carrerons propers, el carreró de les Ànimes.

Aquesta plaça va desapareixer amb la construcció del cinturó, unes obres que seccionaven el barri per la meitat i que feien perillar les vivendes de molts veïns de Sants, i sobre les que algun dia caldria parlar detingudament.

divendres, 7 de maig de 2010

Carrer Olzinelles


Avui, en la nostra ruta per la història i l'origen dels noms dels carrers de Sants, ens aturarem al carrer Olzinelles. Pel que sembla, segons recull l'historiador santsenc Josep M. Vilarrúbia Estrany aquest carrer en el seu origen va ser conegut com el carrer de l'Església. Més endavant es va convertir en el carrer de la Mina, ja que es va dedicar al Marquès de la Mina, i posteriorment es va dedicar al Canonge Pibernat.

Finalment el carrer va rebre el nom de Olzinelles, nom que ja tenia la part baixa d'aquest mateix carrer.

De fet, la configuració actual del carrer no la trobariem si ens remuntem molt en el temps, ja que l'edifici on actualment hi ha l'Escola Perú era propietat de la família Piera. Una casa pairal anomenada Ros de Mayol, finca que arribava més enllà d'Olzinelles.

Part del terreny que ocupa el carrer era la finca de la Marquesa d'Olzinelles, que ha donat origen al seu nom. Si consulteu el nomenclator de la ciutat trobareu la següent referencia: Ramon d'Olzinelles i de Romero succeí sa muller Josepa de Fos i de Ravella en la propietat dels terrenys situats en el "camp de la Plaça", abans "camp de Cal Tet". En fou hereu el seu fill Hermenegil d'Olzinelles Fos i Ravella, comte d'Olzinelles.

Al carrer Olzinelles, al llarg de la Guerra Civil, els veïns es van organitzar per construir, com a mínim, un parell de refugis antiaeris, el número 15 i el 487. Al mateix carrer, al número 30 podreu trobar la seu del Centre Social de Sants, l'associació de veïns del nostre barri, entitat a la que debem, gràcies a les múltiples lluites que ha mantingut des de l'any 1971, moltes de les victories ciutadanes que Sants ha assolit sobre projectes urbanistics i sobre aquells que tenen formes de veure la ciutat que no són gaire humanes. Una entitat que un dia d'aquest es mereixeria una actualització per parlar-ne.

A la fotografia podeu veure un tramvia entrant pel carrer Olzinelles l'any 1965

divendres, 30 d’abril de 2010

La ciutat subterrània, un refugi sota el carrer Juan de Sada



Sants no va ser un dels barris més bombardejats al llarg de la Guerra Civil, però el fet que fos un barri amb teixit associatiu important amb ateneus, sindicats, cooperatives, comissions de festes... va possibilitar que fos un dels barris de Barcelona on es van construir més refugis.

En l’actualitat molts d’aquests refugis han estat destruits o es troben en un perill imminent.

El cas més recent el trobem al voltant del carrer Juan de Sada, on un projecte urbanistic, al que s’oposen molts veïns del carrer, en fa perillar alguns dels refugis que hi ha sota aquells carrers.

Com alguns veïns comenten, tot aquest espai resultaria tota una ciutat subterrània. Efectivament, sota aquests carrers es van edificar alguns dels primers refugis antiaeris de la ciutat.

Amb l’amenaça dels bombardejos l’Ajuntament va encarregar uns 25 refugis a l’empresa Material y Obras S.A. que van servir com a proves pilot. Pel que sembla els refugis que trobem al subsol de tot aquest espai serien alguns d’aquests.

Segons els testimonis aquests refugis estarien pensats en xarxa, de forma que es comunicarien els uns amb els altres. De moment, a falta de poder confirmar aquest aspecte parlaré sobre dos d’aquests refugis.

-Refugi al carrer Roger entre Portbou i la Rambla Brasil
Aquest refugi sembla ser que fou el segón construit a tota Barcelona i fa uns 300 metres amb un túnel d’una amplada de 1’80 m i una alçada de 3 metres. El refugi tenia 5 accesos.

-Refugi del carrer Juan de Sada, entre París i Iolanda
Aquest refugi, que va pel subsol del carrer Juan de Sada, del carrer París (actual Avinguda Madrid) fins al carrer Iolanda (actual Violant d’Hongria) feia 140 metres lineals i és un espai de 3 metres d’alçada i 2’40 metres d’amplada que podia allotjar 1200 persones. S’hi podia accedir l’Avinguda Madrid amb dues entrades al carrer Violant d’Hongria i pel carrer Roger. Aquest refugi, catalogat amb el número 3 de registre es va construir pensant en reconvertir-lo en una futura claveguera.

-Refugi al carrer Fisas
Alguns veïns també afirmen que sota el carrer Fisas es va construir un altre refugi amb dues entrades, una al carrer Violant d’Hongria i una al carrer Roger.

Si teniu dades, imatges, planols o testimonis sobre algun d’aquests refugis o qualsevol altre dels construits a Sants, Hostafrancs i La Bordeta recordeu que podeu contactar amb mi al correu: memoriadesants@gmail.com i amb totes les informacions recollides seguiré investigant i publicant articles sobre el tema.

Per als que teniu Facebook també podeu trobar un grup especificament fet per demanar que s’aturi la destrucció del patrimoni santsenc.

dimarts, 27 d’abril de 2010

El Mercat de Sants


Durant molts anys, abans que Sants tinguès un mercat fixe, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer Sant Crist, que era una de les principals vies del municipi, el camí reial. Però aquest petit mercat improvisat es va quedar petit quan, fruit de l’arribada de les fàbriques, Sants va multiplicar la seva població.

Pocs anys després de la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial Sants va tenir el seu primer mercat. Aquest primer mercat es va situar a la plaça Osca, que tot just començava a urbanitzar-se per acollir la primera immigració de Sants.

L’any 1864 al mercat de la plaça Osca es va inaugurar un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats del centre de la ciutat.

Aviat el mercat es va quedar petit i la seva activitat, que s’estenia per tots els carrers dels voltants, va començar a resultar molt molesta. Així l’any 1892 seixanta-cinc veïns van demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys a l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safarejos. Finalment l’ajuntament santsenc va comprar els terrenys i va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal, Jaume Gustà i Bondia, autor d’alguns dels edificis municipals de Sants, com l’Alcaldia o el Cementiri.

Però l’any 1897 Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l’antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte, en aquest cas a Pere Falqués i Urpí. Tot aquest canvi de projectes i els tramits administratius posteriors van fer endarrerir l’inici de les obres.

Durant un llarg periode de temps els veins del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la Plaça Osca, fins que finalment l’any 1913 l’alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat.

Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici d’inspiració modernista, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona.

Avui, noranta-sis anys després de la inauguració el Mercat haurà d’afrontar noves etapes de provisionalitat a la Rambla de Badal amb la incertessa de saber com serà quan es tornin a obrir les seves portes. De moment, potser el millor sigui recordar-lo tal i com era fins ara.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Sant Jordi, 1936



Avui, que queden pocs dies per Sant Jordi, he volgut compartir aquesta imatge amb tots vosaltres. És una foto que podreu trobar a l'Arxiu Històric de Sants i que prové del fons de la UEC de Sants. A la imatge podeu veure una parada de la Biblioteca Popular de Sants a la porta de Cotxeres, el 23 d'abril del 1936.
Al llarg dels anys 30 foren moltes les entitats, ateneus i cooperatives que treballaren per apropar la cultura, i l'esport, al poble. Una gran part de la població havia restat marginada fins aleshores de necessitats fonamentals com l'educació.
Al barri un ateneu molt important en aquells anys de la Segona República va ser l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, que entre moltes altres tasques de difussió cultural, va crear una biblioteca recollint donacions particulars o comprant aquells llibres que es creien interessants. Gràcies a iniciatives com aquesta els treballadors i les treballadores de Sants van poder teni accés a autors com Tolstoi, Dickens, Marx o Eugeni d'Ors, entre molts d'altres que apareixen al catàleg.
Aquesta tasca no es va aturar ni amb el començament de la guerra i la secció de Biblioteca de l'Ateneu va ajudar a nodrir de llibres les biblioteques que es van instal·lar al front, on també hi havia milicians de l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant.
Com molts podeu imaginar, tota aquesta feina va quedar aturada amb la caiguda de Catalunya. L'Ateneu va ser un dels molts punts de la ciutat on els vencedors van realitzar incautacions de documents, molts dels quals van acabar a l'Arxiu de Salamanca.

dimecres, 14 d’abril de 2010

El carrer Jocs Florals

Avui parlarem breument del carrer Jocs Florals, l'antic carrer de Sant Josep. En époques més antigues, segons sembla per les escriptures d'una masia que era situada en aquest indret, aquest carrer era conegut com el Camí de la Cadena.

Aquest carrer, que actualment es troba tallat per les vies del tren, és encara avui en dia el lloc on tenen la seu algunes de les entitats santsenques més conegudes, com la Unió Excursionista de Catalunya de Sants, o el Centre Catòlic.

Al mateix carrer també podeu trobar el Centre Social Autogestionat Can Vies, l'espai on, entre moltes altres activitats, es realitza el periòdic La Burxa.

En aquest carrer també va viure el metge i historiador Jacint Laporta i Mercader, que curiosament va ser un dels instauradors dels Jocs Florals al barri.

L'any 1877, a iniciativa del diari "El Eco de Sants" Jacint Laporta i Mercader i Pere Riera i Riquer van instaurar els Jocs Florals santsencs. El repartiment de premis es va fer el dia de sant Bartomeu, patró de Sants, a la societat "La Familiar Obrera".

Posteriorment aquest certamen va ser organitzat per la Lliga de Contribuents i pel Casino de Sants fins l'any 1923 en que varen ser prohibits.

Al mateix carrer Jocs Florals també hi va viure un temps Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona, o com la coneixien a la Bordeta, la Mala Dona

La imatge és de les festes majors de l'any 1952.

dimecres, 7 d’abril de 2010

El refugi 307






Tot i que l'objecte d'estudi d'aquest bloc és la història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta de vegades, quan crec que el tema val la pena, també m'agrada tractar barris veïns com Les Corts, Collblanc, La Marina de Sants o com és el cas avui el Poble Sec.

Avui he volgut compartir amb tots vosaltres aquest video que he trobat de forma casual al youtube i que tracta el tema dels refugis, especialment el 307, que es pot trobar al carrer Nou de la Rambla.

Si voleu veure com era un refugi antiaeri podeu apropar-vos fins al carrer Nou de la Rambla 169, ja que actualment està museitzat i per un preu de 3 euros (gratis per als docents, per als funcionaris, els que tinguin la targeta rosa i els menors de 16 anys) es pot visitar. A la web del museu d'història trobareu els horaris.

De totes maneres cal recordar que arreu dels nostres barris es van edificar molts i molts refugis que, o s'han destruït amb obres públiques, com el 877 o el 742, o es troben en perill, com és el refugi del carrer Joan de Sada o en alguns pocs casos són visitables sense que ho sapiga gaire gent. Fora del meu àmbit d'estudi, com recull el bloc Altres Barcelones, al barri de Gràcia es pot visitar el refugi de la Plaça de la Revolució.

Aquest petit documental va rebre al concurs els premis a la millor realització millor banda sonora, millor documental i per votació popular al concurs Mercè.doc 2008.

dijous, 1 d’abril de 2010

L'agregació en vinyetes





Avui us volia ensenyar una recopilació amb algunes de les vinyetes que van apareixer a la premsa l'any 1897 parlant sobre l'agregació dels pobles a Barcelona. Espero que us agradi el video.

El carrer Vallespir





























El que actualment és el carrer Vallespir va ser la carretera de les Corts, ja que era el principal camí que comunicava amb aquest municipi. Posteriorment, ja al 1884, aquest carrer ens apareix amb el nom de carrer veïnal de Colom i posteriorment directament com a carrer Colom. No es va anomenar Vallespir fins a l'inici del segle XX.

Al carrer Vallespir hi va haver l'Ateneu Racionalista, on el 1918 es va celebrar el Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Un any després d'aquest congrés va tenir lloc la vaga de la Canadenca.

Les dues imatges es poden trobar a l'Arxiu Històric de Sants. Són de l'any 1963 i les va realitzar Joan Jané. A la primera podeu veure una plaça actualment desapareguda, la plaça del Carril, a la segona, feta des de l'estació de mercaderies es veuen les cases del carrer Vallespir i a primer pla els horts propers.

dilluns, 29 de març de 2010

La plaça Osca




























La Plaça d'Osca és la plaça on es va situar el mercat abans d'inaugurar-se l'edifici actual. Antigament aquesta plaça s'anomenava plaça d'Isabel II. Posteriorment va passar a anomenar-se simplement plaça del Mercat.

Quan el mercat va marxar al nou emplaçament a la plaça es va projectar un jardí d'infants i posteriorment es van construir uns lavabos publics que pel que he pogut llegir mai van arribar a ser inaugurats.

A les imatges podeu veure una ballada de sardanes a la plaça l'any 1915. Les dues imatges les podeu trobar a l'Arxiu de Sants i són donatiu de Daniel Cochs.

Aprop de la mateixa plaça avui en dia podeu trobar el restaurant Terra d'Escudella, on podreu veure l'exposició: Llibertat a cops de falç. A la plaça també podreu trobar una placa que ens recorda que hi va neixer una de les santsenques més conegudes, Núria Feliu.

divendres, 19 de març de 2010

Un refugi al carrer Juan de Sada


www.btvnoticies.cat

Un cop més un refugi del barri està en perill, en aquest cas al carrer Juan de Sada, un carrer que esta afectat per una profunda reforma. Us adjunto un petit reportatge realitzat per BTV on apareixen alguns testimonis recordant aquest refugi.

dilluns, 15 de març de 2010

La història del Cementiri de Sants a Com Ràdio




Avui he participat al progama de ràdio Extraradi, de Com Ràdio, on en Dani Cortijo, creador del bloc Altres Barcelones, realitza una secció fixa parlant sobre la història local.


Al programa d'avui hem repasat la història del Cementiri de Sants, que, tot i ser el cementiri del municipi de Sants es troba al terme municipal de l'Hospitalet. Escoltant la crónica podreu descobrir el motiu d'aquesta ubicació i moltes altres històries i curiositats.

El programa, que s'emet cada tarda de 16 a 19 hores i està presentat per Olga Vallejo, el podreu escoltar per ràdio o bé per internet a la pàgina de l'emissora.


Si voleu escoltar el programa d'avui feu clic aqui:


divendres, 12 de març de 2010

Exposició "Llibertat a cops de falç. Revoltes i moviments populars als Països Catalans (1450-1970)"


Avui us vull recomanar una exposició organitzada pel restaurant Terra d'Escudella, al carrer Premià 20. Tot i que l'acte de presentació de la nova exposició es farà el proper dilluns 12 d'abril a les 19.30, si hi aneu ja la podreu veure al menjador l’interior del restaurant.

L'exposició duu per títol "Llibertat a cops de falç. Revoltes i moviments populars als Països Catalans (1450-1970)". Es tracta d'una mostra elaborada per l'equip impulsor del restaurant, un restaurant que vol posar a l'abast de tothom la rica gastronomia dels Països Catalans relacionant-la amb la cultura popular. Aquesta tasca s’ha volgut complementar amb una mostra que estarà instal·lada de manera permanent a l'espai del menjador interior.

El fil conductor de l'exposició són els moviments transformadors que s'han produït arreu dels Països Catalans al llarg de la història, posant l'accent en les classes populars com a motors i agents de canvi. El marc d'anàlis són els quatre grans territoris de parla catalana, amb la intenció inequívoca de donar testimoni de la unitat cultural, política i lingüística d'aquest país, així com del caràcter clarament combatiu que les nostres classes populars han demostrat fins a temps recents.

Sens dubte, és una tasca ambiciosa, que el Terra d’Escudella ha volgut executar amb el màxim rigor, però també amb una clara vocació pedagògica i divulgativa.

Per tot això, des de el Terra d’Escudella ens emplacen a assistir a l'acte de presentació que es durà a terme al restaurant i que comptarà amb la participació de l'historiador Agustí Barrera i de l'equip que ha fet possible l'exposició. Després dels parlaments, es podràn degustar un seguit de plats amb història, pensats i elaborats especialment per a l'ocasió.